El desenvolupament de l'osteopatia a Europa

El document "Estratègia de l'OMS sobre medicina tradicional 2002 a 2005" publicat en 2002, recomana la utilització, la promoció i el desenvolupament de l'osteopatia en els Estats Membres.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera l'osteopatia una professió sanitària de primera intenció i independent d'altres, i estableix l'accés formatiu a la mateixa en el seu document "Who Benchmarks for Training in Osteopathy", publicat el 2010.

L'esmentat document, defineix els criteris formatius mínims per a la pràctica de l'osteopatia i estableix alhora i de manera clara, que l'osteopatia és una professió sanitària de primera intenció i independent d'altres com la fisioteràpia o la quiropràxia.

El Registre dels Osteòpates d'Europa es va fundar inicialment en 1992 per passar-se a anomenar posteriorment Federació Europea dels Osteòpates (EFO).

La EFO aglutina avui a aquells professionals de l'osteopatia que compleixen amb els criteris formatius descrits per l'OMS en relació a aquesta professió. La Federació coordina també els esforços de les associacions nacionals d'osteòpates dels diversos països europeus per aconseguir el reconeixement oficial de l'osteopatia en tota la Unió Europea (UE).

L'esmentada Federació estableix per tant els criteris de base per a la pràctica professional, així com el codi ètic professional i els estàndards mínims de formació en osteopatia per als països de la UE. Per tal de permetre una clara identificació dels professionals entre el públic usuari de l'atenció sanitària en osteopatia, la EFO va crea la qualificació "Eur Ost DO", la qual és una identificació registrada que certifica que l'osteòpata que la posseeix compleix els criteris acadèmics i professionals descrits per l'OMS i per la pròpia Federació.

La EFO actua com a organització representativa dels Osteòpates Europeus davant els tres pilars de la Unió Europea (Comissió, Parlament i Fòrum Econòmic i Social de la mateixa). En aquesta funció, actua també com a representant dels osteòpates en el Consell Europeu de les Professions Liberals (CEPLI).

Des de la EFO, es vol evitar interferències indegudes en les polítiques nacionals relatives a la professió; tenint en compte la regulació en temes de salut en competència dels estats membres; però alhora, es dóna suport als diferents processos reguladors existents actualment per a tota la Unió.

La EFO col·labora també amb altres organitzacions osteopàtiques com el Fòrum per a la Regulació de l'osteopatia a Europa (FORE) o el Registre Europeu dels Metges Osteòpates (EROP) en els seus esforços cap al reconeixement, la regulació i la lliure pràctica de l'osteopatia com professió independent.

La EFO i el FORE, van publicar el 2012 el document "The Scope of Osteopathic Practice in Europe", per definir el marc de competència de l'osteòpata. Gairebé a l'uníson, s'iniciava el procés d'estandardització oficial de l'osteopatia en el Comitè Europeu de Normalització (CEN), amb la creació d'un document oficial a aquest efecte.

Al 2015, i després de diversos anys de treball, la Norma Europea UNE-eN 16686: 2015 "Prestació de serveis d'assistència sanitària en Osteopatia", va ser finalment publicada pel Comitè Europeu de Normalització (CEN-CENELEC). La mateixa, estableix els criteris comuns, tant acadèmics com professionals i ètics, que els professionals de l'osteopatia europeus han de complir en tota la UE.

Aquesta normativa és el resultat del consens entre totes les agències de Estandardització Europees en relació a la pràctica de l'osteopatia i l'aprovació de la mateixa, va ser publicada al Butlletí Oficial de l'Estat Espanyol (BOE) de 21 de gener de 2016.